detrimentum

A New Latin Dictionary by Charlton T. Lewis Ph.D. and Charles Short, LL. D.

dētrīmentum, i, n. [detero], a rubbing off. *

I Lit.: limae tenuantis, Ap. M. 6, p. 175, 25.—

II Transf., loss, damage, detriment .

A In gen. (class.; cf. for syn.: damnum, jactura, incommodum, dispendium): emolumenta et detrimenta (quae ὠφελήματα et βλάμματα appellant) communia esse voluerunt, Cic. Fin. 3, 21; cf. Varr. L. L. 5, § 176 Müll.; so opp. emolumentum, Cic. Fin. 1, 16, 53: nostro incommodo detrimentoque doleamus, id. Brut. 1, 4: afferre, to occasion, cause , Caes. B. C. 1, 82, 2; Nep. Att. 2, 3; cf.: magna inferre, Caes. B. C. 2, 2 fin. : importare, Cic. de Or. 1, 9, 38: accipere, to suffer , in gen., id. de Imp. Pomp. 6, 15; id. Phil. 5, 12, 34; esp. to suffer defeat in battle , Caes. B. G. 5, 22, 3; 5, 53, 6; 6, 1, 3 et saep.: capere, Planc. ap. Cic. Fam. 10, 18, 2; cf. the foll., and facere, Cic. Verr. 2, 4, 9; Nep. Cato 2 fin. ; Sen. Tranq. 11 med. : acceptum sarcire, Caes. B. C. 1, 45, 2; 3, 67, 2; cf. reconcinnare, id. ib. 2, 15 fin. : in bonum vertere, id. ib. 3, 73 fin. , et saep.: animae suae detrimentum pati, loss, ruin , Vulg. Matt. 16, 26: detrimentum sui facere, id. Luc. 9, 25.—

B Esp.

1 In the well-known formula, by which unlimited power was intrusted to the consuls: videant consules (dent magistratus operam, provideant, etc.), ne quid respublica detrimenti capiat (accipiat), Caes. B. C. 1, 5, 3; 1, 7, 4; Cic. Mil. 26, 70; id. Cat. 1, 2; id. Fam. 16, 11, 3; Liv. 3, 4 fin.

2 In the histt., the loss of a battle, defeat, overthrow (cf. calamitas and incommodum, no. II.), Caes. B. G. 5, 52; 6, 34, 7; 7, 19, 4 et saep.

Related Words