perspicuus

A New Latin Dictionary by Charlton T. Lewis Ph.D. and Charles Short, LL. D.

perspĭcŭus, a, um, adj. [perspicio], transparent, clear (syn. tralucidus).

I Lit.: aquae, Ov. M. 5, 588: sal, Plin. 31, 7, 39, § 79: calix, Mart. 4, 86, 2: gemma, id. 8, 68, 5: nives, i.e. crystals , Stat. S. 3, 3, 94.—

II Trop., evident , clear , manifest , perspicuous (very freq. and class.; syn. evidens): quasi vero hoc perspicuum sit constetque inter omnes, Cic. N. D. 3, 4, 11: quid potest esse tam apertum, tamque perspicuum, id. ib. 2, 2, 4; id. Rosc. Am. 7, 18: adultera tenui veste perspicua, known by , Sen. Contr. 2, 15 fin. : perspicuum est, quod, etc., Vulg. Gen. 26, 9.—Hence, adv.: perspĭcŭē , evidently , clearly , manifestly , perspicuously : plane et perspicue expedire aliquid, Cic. Fin. 3, 5, 19: aperte et perspicue, id. Verr. 1, 7, 20: perspicue falsa, id. Cael. 11, 26: dilucide atque perspicue, Plin. 18, 28, 68, § 274.

Related Words